vida titol

Un dels valors principals del projecte de La Borda i de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús en general és la dimensió comunitària també en la fase de convivència, una més de les lectures del nostre ‘construïm habitatge per construir comunitat’.

Aquesta convivència o vida en comunitat pren moltíssimes formes; des de converses a les passeres, pati o entre balcons, a les assemblees o trobades de comissions, en l’activació de processos de suport mutu en cas de dificultats per al pagament de la quota, o de fer sopar conjunts a la cuina menjador, rentar la roba a la bugaderia, mantenir l’edifici polit o acollir a visites en l’habitació de convidades. Aquests últims, que podríem denominar pràctiques i serveis de convivència, materialitzen aquelles necessitats del dia a dia que pel fet de viure en un edifici amb espais comuns i amb una pretensió comunitària es resolen diferent del que segurament estem acostumades habitualment.

Per exemple, per rentar la roba tenim una aplicació de reserva horària específica de les dues rentadores industrials i una de domèstica sense reserva, amb uns torns d’una hora. Per a les dues habitacions de convidades comunes tenim un calendari de reserves que serveix també per la resta d’espais reservables, la cuina-menjador i el terrat. Fem àpats conjunts durant celebracions a la cuina menjador i també setmanalment sopars per totes aquelles que s’han apuntat, organitzant les tasques de compra, cuina i neteja per grups i torns, i així socialitzar les cures relacionades amb l’alimentació i fer comunitat al voltant del menjar. A la cuina menjador per exemple també hi fem la ludoteca per les criatures que encara no poden/volen anar a les assemblees. Tenim espais d’emmagatzematge més grans que els de dins de casa a les passeres i una llista on compartim els objectes que tenim i volem compartir, que complementa les dinàmiques informals de preguntar a veïnes properes, escriure a la pissarra de l’entrada, etc. Fem també la neteja dels espais comuns de manera autoorganitzada amb un calendari anual distribuït per persona, no per unitat de convivència, i fem xafarranxo d’espais quan ho trobem necessari, normalment en caps de setmana aprofitant per fer un dinar.

Més enllà de cobrir les funcions de la quotidianitat amb pràctiques promovent la convivència, bon veïnatge o un sentit comunitari, també com dèiem al principi comptem amb pràctiques de suport, com amb una caixa de resistència. Aquesta es nodreix automàticament de les quotes mensuals i s’activa per exemple com ja va passar durant la pandèmia si algú no pot fer front a la seva quota mensual. També ens hem dotat d’espais de cura emocional i prevenció i resolució de conflictes. Aquests i altres aspectes que segurament aniran evolucionant donen forma a la vida en comunitat a la Borda.

Disseny participatiu

L’autopromoció i la posterior gestió col·lectiva de la Borda va implicar que la participació de les futures sòcies habitants en el procés (investigació, disseny, implementació i ús) fos la variable més important i diferencial del projecte, generant una oportunitat per a conèixer i projectar entre totes les necessitats concretes pel que fa a la convivència. En aquestes fases la participació es va articular a través de les diferents comissions de treball i l’assemblea general.

Pel que fa a les pràctiques i serveis de convivència que articulen la vida en comunitat es va articular al voltant de la comissió de convivència i va comptar amb un equip tècnic de suport que va dinamitzar la investigació de necessitats i referents, la definició d’escenaris sobre les possibles pràctiques i serveis de convivència i el model en el seu conjunt, i la seva implementació.

Espais i serveis compartits

  • Bugaderia
  • Cuina menjador i sala d’estar
  • Espai per convidats
  • Espai polivalent
  • Salut i Cures (en un futur)
  • Aparcament de bicicletes
  • Trasters
  • Eines i objectes compartits
  • Panells solars fotovoltaics

 

Per a saber-ne més: