Participants
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)
Trabensol
Cooperativa Obrera d’Habitatge d’El Prat
La Borda, Cooperativa d’Habitatge en Cessió d’Ús
Horari: Diumenge 25, 11.00h
Lloc: Fabra i Coats. Carrer de Sant Adrià 20, Sant Andreu, Barcelona
La Borda, durant la Fira d’Economia Social i Solidària 2015, plantegem un debat sobre les potències, límits, necessitats i desitjos d’aquelles iniciatives que volem reinventar, des de l’alegria de la cooperació i les relacions socials, la forma de propietat i accés a un bé tan imprescindible pel benestar col·lectiu com el de l’habitatge.
Dient que totes i tots som endeutats no aportem res de nou. Ja sigui en el cas de tota aquella gent que va contreure un deute hipotecari, o de la resta, que paguem amb les retallades i l’augment dels impostos el rescat dels bancs, aquí ningú se salva del deute.
El que potser si resulta més interessant dir és que, a tot el món, les resistències i alternatives al govern del deute han generat gran part dels moviments democràtics i cooperatius més importants. En certa manera, front al deute hipotecari i sobirà que milions de persones hem hagut d’afrontar en dècades recents i en el present, amb tots els efectes individualitzadors que aquesta situació té (patiment, desesperació i culpa augmentats per l’aïllament), han emergit noves maneres de vincular-se i fer front a la situació col·lectivament.
En aquest sentit, el dret a l’habitatge resulta un dels àmbits més significatius. La dificultat de poder accedir a un habitatge digne ha crescut de manera extraordinària. Si bé l’Estat espanyol no ha destacat mai per les polítiques socials d’habitatge, la manca de lloguer social i de preus accessibles cal atribuir-la avui al foment d’unes polítiques d’endeutament que han portat a la bancarrota a centenars de milers de persones. La creació de la Sareb o banc dolent resulta la culminació d’aquest procés. Aquesta entitat és avui la immobiliària més gran del món i gestiona un parc d’habitatges de dimensions tan descomunals que, com ha fet sempre el capitalisme, converteix l’abundància en escassetat.
En els darrers anys, però, per fer front a la situació d’emergència habitacional, s’han activat diferents iniciatives interessants. La PAH ha estat i és una comunitat exemplar per pensar una forma d’organització social transformadora del deute en vincle. Els centenars de desnonaments aturats, els ‘escraches’, els més de 2500 reallotjaments de l’Obra Social i la perseverança de la plataforma fins a aconseguir l’aprovació de la ILP catalana –contra la pobresa energètica i habitacional– han estat les eines d’una política feta per les i els de baix, que, a partir del 15M, s’escampà per tot el territori de l’Estat.
En paral·lel, hi ha hagut altres formes col·lectives d’entendre l’accés a l’habitatge. La normativa de cessió d’ús aprovada a Catalunya gràcies a la feina de Sostre Cívic resulta una aportació fonamental en aquest sentit. La novetat que aporta la cessió d’ús és que es pot entendre l’habitatge no com un bé que necessàriament, a títol individual, es compra, es ven o es lloga, sinó com un bé que es pot blindar a l’especulació i que pot ser de propietat col·lectiva.
L’exemple de Cal Cases funciona com un referent pioner de la cessió d’ús a nivell català. Però poc a poc estan sorgint més propostes a l’àmbit de la ciutat: al carrer Princesa, Sostre Cívic ha posat en marxa una promoció en cessió d’ús. A Can Batlló aviat hi veurem també la construcció d’un edifici amb 28 pisos que a dia d’avui està essent dissenyat i finançat col·lectivament per les i els integrants de la cooperativa La Borda. També, la històrica COV (cooperativa obrera de vivienda) d’El Prat s’està plantejant implementar la cessió d’ús per a noves promocions.
Però aquest model cooperatiu no acaba aquí. Existeix també un conjunt de cooperatives de persones que han autoorganitzat la seva vellesa per fer vida comunitària, compartint despeses i recursos per crear una alternativa al sistema residencial excloent o a l’obligació de les famílies –sobretot de les dones–, de fer front a les cures de la tercera edat. A Madrid, l’exemple de Trabensol mereix ser escoltat.
En tots els casos es tracta d’iniciatives que, per desenvolupar-se, necessiten de la col·laboració de totes i tots. Aquests exemples encarnen diferents estratègies de canvi que van molt més enllà de trobar una solució a problemes individuals o de col·lectius reduïts: en certa manera, la importància de l’existència d’aquests prototips està precisament en la possibilitat d’escalar-los, de que es puguin replicar amb altres exemples, quants més millor, doncs el coneixement generat en cada una d’aquestes experiències creix quan es comparteix.
Arribat aquest punt, la pregunta necessària a plantejar és sobre la sostenibilitat dels projectes, sobre la combinació de feina i diners que permet la realització dels mateixos. En aquest sentit, a banda de posar el cos per a que surtin, també resulta necessari parlar en primera persona d’estratègies de finançament que els fan possibles. Aquestes no es poden basar únicament en donacions, en caritat o en seguir col·laborant amb entitats bancàries que especulen amb les vides de la gent. Han d’apuntar cap a l’economia social i solidària, cap a una economia que posi la vida de les persones al centre.
A banda de l’auto-organització, el que tenen en comú la PAH i les cooperatives és el gest de convertir el deute –sobirà, hipotecari, individual– en vincle comunitari. Comencen a existir noves maneres d’imaginar, finançar, construir, gestionar i viure l’habitatge que apunten cap a un nou model de societat. Vincular-se vol dir contribuir a construir-lo i accelerar una transició de l’habitatge entès com a valor de canvi i especulació, a l’habitatge entès com a valor d’ús i dret humà.
